[…] El príncep Catapulto va volar com una àliga desplomada en direcció a la finestra de la torrassa. I la va travessar, trencant el vidre en mil trossets. […] Catapulto havia aconseguit així entrar a diverses fortaleses, però, ai!, el problema arribava a l'hora de sortir-ne. Sempre el descobrien i havia de fugir pel mateix lloc pel qual havia entrat… llençant-se per la finestra! És per això que tenia el cap ple de bonys.
[…] Però el dia que va acudir a rescatar la princesa de Pantalonia, tot va canviar. Catapulto, com sempre, va assaltar el castell impulsat per la catapulta i travessant una vidriera.
—ALTGA vegada! Quin mal més HOGGUIBLE!
—Qui ets? Què fas, aquí?!— va preguntar la princesa de Pantalonia.
—No t'espantis, PGUINCESA. TGANQUIL·LA, he vingut a SALVAG-TE.
—Salvar-me?
—Sí! M'envia el GUEI.
—Qui?
—L'EMPEGADOG…
—Disculpa, no entenc res del que di…
—El MONAGCA!
—Ahh, el rei. Bé, d'acord… I qui t'ha dit a tu que jo necessito que em rescatin?
—Ah, no? Ostres, quin CONTGATEMPS… Se suposa que els PGUÍNCEPS salven les PGUINCESES.
—Se suposa, sí. Però, saps què? Que jo em sé salvar sola. […]